La Casta cuina

No posis aquesta cara! Sí! Carabassó!!! Segueix llegint! Aquesta recepta és genial perquè després de llegir desenes de receptes de pastissos de xocolata, sobretot de blogs francesos, el problema principal amb què em trobava era la quantitat de mantega que cal posar per què quedi untuós. Amb aquesta combinació d’ingredients he aconseguit el mateix efecte però de manera molt més sana. Tot està pensat perquè quedi humit, dens, no embafador, gustós… Si partim de xocolata negra ja estem posant greixos que ens podem estalviar però si posem cacau pur correm el perill que ens quedi molt sec el pa de pessic. Per això he combinat sucre blanc i sucre morè i farina i farina d’ametlles que retenen la humitat. Tot i que és l’ingredient secret del carabassó que arrodoneix l’efecte. Jo l’he fet en un motlle de 23 cm i l’he repetit en el meu estimat bundt que sempre queda millor perquè el forat del mig permet una cocció homogènia al fer de xemeneia, però el podeu fer en qualsevol, com si el feu en un rectangular de plum cake. Una opció sana per donar a la canalla i els qui voregen els quaranta (pel nostre amic colesterol). I sí! porta carabassó pesat i no, no es nota!

INGREDIENTS

• 300 gr de carabassó (dos peces petites)
• 3 ous
• 150 gr de sucre blanc
• 100 gr de sucre morè
• 120 ml de llet
• 120 ml d’oli de girasol
• 150 gr de farina
• 100 gr de farina d’ametlles
• 75 gr de cacau pur
• 2 tsp de llevat químic
• 1 tsp de pasta de vainilla (o essència, tot i que jo recomano la pasta, val la pena)
• 1 polsim de sal

Triturem fins fer un puré els carabassons amb pell i tot (cal que digui que els rentem i l’hi traiem les puntes?). Blanquegem els ous amb els sucres fins que hagin duplicat el volum. Batent a poc a poc aboquem en fil l’oli i després la vainilla. Passem pel sedàs els ingredients secs i els afegim en tres cops intercalant amb la llet i començant i acabant amb els ingredients secs. Finalment posem el carabassó. Ho incorporem tot fins que ens quedi una massa força líquida. El forn el tindrem a 180ºC i pel que fa al temps jo sempre faig el mateix, una tanda de 20 minuts i després el tapo amb paper d’alumini. A partir d’aquí vaig fent tandes de 10 minuts i vaig punxant una vareta de fusta fins que surti sec. Per mi el gran secret de la rebosteria és quan treure un pastís del forn i cada persona ha d’intimar amb el seu!